29 OCTOBRE

Els mitjans de comunicació han revolucionat el mon de la comunicació als ultims anys. Mostra d´això es la XXIII edició del diccionari de la Real Acadèmia Espanyola (RAE), que es presentarà al 2014 i inclourà una serie de mots moderns per la seua utilització general, ja que cada dia les utilitzen millions de persones y han passat de ser paraules noves a quotidianes.

Paraules com tuitear, tuit, tuiteo i tuitero son algunes de les novetats al nou diccionari. El director de la RAE, Manuel Blecua, ha destacat que la llengua pertanyix als qui la parlen i que per això no cal tindre por dels nous codecs de comunicació. Cal dir que des que va veure la llum el primer diccionari al 2001, s´han afegit un total de 1697 mots, clar està que abans s´han debatut i aprobat, des de el setembre de 2007 fins a decembre de 2011.

Aquestes paraules van sumant-se a les ja existents i actualitzen la nostra llengua i la nostra manera d´expresar-nos. La llengua es una de les coses mes impotants en una cultura i si poquet a poquet canvia una, l´altra també. El més important de tot, es pot modificar la cultura sempre que hi haja un recolzament per part de la majoria de gent, perquè si la majoria de gent ho fa pareix una cosa normal. Aquest raonament es tant bo com roin, ja que depen de l´enfocament que cada persona vullga donar-li. Per exemple, com la majoria de gent parla castellà, el valencià no s´utilitza. Acò seria roin, ja que desapareixiria una part molt important de la nostra cultura. Però, per l´altra banda, si poquet a poquet comença la gent a participar de forma activa en la cultura, seria molt enriquidor per a tots. Per exemple a Alemanya hi ha un gran recolzament per les activitats culturals, això crea uns llaços forts entre la gent i pot ser que per aquesta raó siguen persones amb més facilitats per a la solidaritat que nosaltres.

22 OCTUBRE

La setmana passada vam pegar-li una repassada a l´història, fixant-nos en la política cultural que va caracteritzar cada època o moviment. En aquesta explicació vaig a centrar-me en la política cultural que va tindre Espanya als anys 1931 al 1936, es a dir, a la II República. He estat investigant perquè vaig vore coses molt interessants i he trobat els decrets o principis que s´aprobaren durant aquestos anys.

    Es reconeixen l´existencia de les diverses llengües que es parlen a l´Estat
    Es regula i suprimeix l'obligatorietat de l´ensenyament de la religió. Llibertat religiosa tant per a  l´alumne i per al professor
    Creació de les Misions Pedagógiques, el seu objectiu era difondre la cultura general fundamentalment per les àrees rurals on no hi havia una bona educació
    Proposta de construcció de 27000 escoles, en un període de 5 anys, per a escolaritzar al milió de xiquets que no anaven a l´escola perquè no hi havia. Al no haver-hi diners per la recesió del moment, crack del 29,  no es va poder fer el nombre d´escoles que es volien.
    Intenció de dotar d'una llei educativa seguint l´esperit de pensament de la II República. Aquestos son els punts més importants:
        L´escola pública es una funció essencial de l´Estat. Es pot delegar en el municipi sempre que tinguen solvència econòmica y cultural
        Escola laica. L´historia de la religió serà una matèria mes, amb especial referència a la religió catòlica. Si els pares volen es donaran classes de religió fora de l´escola.
        L´ensenyament deu ser gratuit, especialment a la primària. Per a la Universitat es reservarà un 25% de matrícula gratuïta
        L´educació deu ser de caràcter actiu y creador, també permanent, donant cursos de perfeccionament al professorat
        L´educació pública deu tenir un caràcter social, ella te que integrar-se a la societat, per a aconseguir això la relació entre els pares y la comunitat educativa ha de tindre una major conexió
        Educació mixta en tots els graus d´educació
        L´educació és un tot, format per 3 nivels: Primària (4-12 anys), Secundària (12-18 anys) i Universitat
        Es necesita qu el professorat esté convençut del programa per que aquest no fracasse, per tant, han de estar concienciats i prepararts adequadament .

Açò és un resum. Ara jo em pregunte: Es possible en l´actualitat fer una cosa pareguda? Està clar que pareix una Utopia, però la questió es que es tenia l´idea de portar-lo a la realitat. El més important de tot açò es que tenien l`intenció de fer-lo i estic segur que, si no haguera passat tot el que va passar, l´hagueren portat a terme.

Als temps que estem i es increible que la nostra millor època, en matèria d´educació, fóra fa més de huitanta anys. Aquest problema també afecta la cultura, ja que, l´educació és una part molt important de la mateixa. La part bona de tot açò, la gent no està res conforme i hi ha moltes ganes de canviar les coses. La gent s´ha adonat que hi ha molta amb els mateixos problemes. A veure que passa al futur.

15 OCTUBRE

"Nuestro interés es españolizar a los alumnos catalanes" Així va dir la setmana passada l'actual ministre d'Educació José Ignacio Wert. Esta declaració ha causat un centenar de crítiques per part de tota aquella gent que té un poc de sentit comú.

Què ha volgut dir amb "espanyolitzar"? Les paraules "españolizar a los alumnos" pareixen tretes d'una altra època, una època que la majoria de gent s'avergonyix d'ella i que no voldrien tornar a viure. D'una època on la falta de llibertat i la manipulació està en qualsevol àmbit, ja siga en els periòdics, televisió, ràdio i també en l'educació.

Li ha dit algú a este senyor que la majoria dels catalans volen prioritzar el castellà abans que el català? Em pareix que voler imposar una llengua sobre una altra d'esta manera l'única cosa que comporta són grans problemes. El primer, és una falta de llibertat terrible en els temps que estem. El segon, és el possible odi que es puga generar cap a la cultura que es vullga imposar, quan les dos juntes podrien conviure, enriquint-se l'una a l'altra. Tercer, açò ho han dit dels alumnes catalans, però  açò també va per a les altres províncies que tenen diverses llengües? La veritat és que dóna prou en què pensar.

Qui li va a ensenyar la cultura catalana als catalans sinó són els catalans mateixos? Em pareix fenomenal que els catalans tinguen tan clar que primer va el català i després la llengua espanyola. Crec que hauríem de prendre'ls un poc com a exemple per a donar-li més importància a la nostra cultura.

 3 OCTUBRE

Viatjar és un dels ocis mes recorreguts, ja que veure altres llocs diferents del teu et fa tindre una idea més àmplia del món, coneixes altres formes de viure, altres menjars tradicionals, altres carrers per les quals passejar, altres etc... Pense que viatjar, és la millor manera d'invertir els teus diners, eixe que tant costa de guanyar.

D'altra banda, generalment, pensem que tot és millor fora, és a dir, música, cine, menjar, museus, el lloc en si... No estic dient que la ciutat on vius o t'has criat siga la millor, només estic dient que no es valora el que es té.

Açò passa amb la cultura; no la valorem prou.

Un exemple clar és parlar valencià. Quants de nosaltres parlem en classe valencià? Intentem o hem intentat fer l'esforç per respondre en valencià quan ens pregunta un professor en eixe idioma? Jo tampoc sóc d'eixes persones, però pense intentar-lo, així com he fet l'esforç d'escriure aquest text en valencià.

Me he sentit fatal després de fer la reflexió, perque estem acabant poquet a poquet amb nostra cultura.

8 OCTUBRE

L´altre dia, el 2 , vam anar al MUVIM ( Museu  Valencià de la Il·lustració i de la Modernitat) a veure l´exposició de Paco Roca. Em va parèixer molt interesant, sobretot el còmic Arrugas, perquè perfectament podria ser una història real. També em va agradar moltíssim que l´autor visca cada història que dibuixa per tal de donar-li mes credibilitat.

Dels altres còmics no en coneixia ningú, però va haver-hi uns quants que em van agradar molt, perquè em recordava als còmics de Tintin que tant m´agradaven i veia al televisor.

Respecte al MUVIM, crec que es un museu que no te molta importància en l´àmbit dels museus de València i crec que es un error perquè te moltes exposicions alhora i una cosa que m´agrada molt es que canvien les exposicions a sovint. Aixina dona l´aspecte que està viu. A banda d´això tenen també una programació de tallers per als xiquets durant l´estiu segur i crec que per a la resta de l´any també.